CERÀMICA

Fotografía 1 Crátera de campana.

Crátera,  era un atuell destinada a contenir una barreja d'aigua i vi. 

Fotografía 2 stamnos

Stamnos, el seu ús més comú era la conservació del vi.

Fotografía 3 Lécito

Un lecito  és un got grec antic utilitzat per emmagatzemar oli perfumat destinat a cura del cos. Els lecitos són freqüentment utilitzats com a gots funeraris

Fotografía 4 Enócoe

un enócoe  és una gerra de vi que serveix per treure el vi d'una crátera —on ha estat aguado— abans de servir-ho.

Fotografía 5 píxide

Un píxide és un recipient rodó usat per l'església Catòlica i Anglicana per transportar l'hòstia consagrada als malalts o els invàlids.

Fotografía 6 kántharos

Un kantharus era un tipus de ceràmica grega utilitzat per beure.

 

Fotografía 7 cáliz

El calze és el got en el qual el sacerdot cristià consagra el vi en l'eucaristia.

El disseny bàsic d’una ciutat romana

El disseny bàsic d’una ciutat romana

· Les ciutats romanes van utilitzava el model hipotímic, que partia d'un traçat rectangular i geomètric amb carrers paral·lels i perpendiculars entre si. Cada quadrat formava una poma.
Els carrers de les ciutats romanes estaven pavimentades. A més hi havia voreres per als vianants.
Entre tots els carrers destaquen dues grans avingudes que recorrien de nord a sud i d'est a oest la ciutat. Aquests dos carrers donaven en el centre del rectangle en el fòrum.

· Hi havia una sèrie de ritus per a la fundació de colònies o de les noves ciutats. Quan tenien el lloc escollit, els àugurs investigaven si el territori era adequat. Quan acabaven la investigació, en el centre de la ciutat, es col·locava una caixa amb terra de la ciutat que estava fundant aquella nova ciutat, això significava que es portaven als seus déus.

Després es marcava el perímetre de la ciutat dibuixant un solc per on es construiria la futura muralla. El solc que es feia era sagrat.

· Construccions que asseguraven la seguretat i la defensa de les ciutats eren les Muralles. Els romans van ser els que van perfeccionar els diferents mètodes de defensa mitjançant muralles. A Espanya tenim diferents exemples. Amb la "*Pax Augusta", com és lògic, es van reduir les edificacions de muralles.

· Els romans van construir diferents aqüeductes per donar aigua a les ciutats i els llocs amb industria. Moltes ciutats encara mantenen i utilitzen els antics aqüeductes avui en dia, encara que els canals oberts han estat reemplaçats per canonades.
Els romans van construir molts aqüeductes per servir a qualsevol gran ciutat en el seu imperi, i també moltes ciutats petites. La mateixa ciutat de Roma, tenia la major concentració d'aqüeductes, amb aigua proporcionada per onze aqüeductes construïts en cinc-cents anys. Proporcionaven aigua potable, banys i fonts a la ciutat.

GREC DÉUS OLIMPICS

TEXT 1


Zeus, monarca dels divins, prengué per primera esposa Metis, la més hàbil dels déus i dels homes moridors. Però quan ja estava a punt de parir la dea Atena d'ulls verds, llavors Zeus, ensarronant el seu cor amb arteroses paraules, la va introduir en el seu propi ventre, per consell de Gea i d'Urà estelat. Així li ho aconsellaren, perquè cap dels déus sempre eterns no gaudís —llevat de Zeus— d'honor reial.
HESÍODE, Teogonia 886-893
• Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Zeus li va tocar el domini del cel, per tant ocupa el poder suprem
 Com va obtenir el poder?  Va obtenir el poder salvant els germans del seu pare
• A qui l’hi va arrabassar? Chronos, que els habia devorat perquè no li prenguessin el tro,però Zeus es va salvar gràcies a la seva mare que ho va amagar i així va poder venjar-se i governar sobre els seus germans.
• • Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? L'esposa de Zeus va ser Hera. Amb ella va tenir Ares, Hefest .
• Quin fill o fills li va donar? Amb ella va tenir Ares, Hefest. En algunes versions diuen que Hera va tenir els fills tota sola.
• • De quina ciutat és protectora la deessa Atena? Quins són els seus símbols i els seus atributs?
Atena és la protectora d'Atenes una de les ciutats gregues mes importants.
• Quins són els seus símbols i els seus atributs?
Els seus *simbolos són el raig, l'àguila, el toro i el roure i governa sobre el cel i l'aire.



-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



 TEXT 2

CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.
POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?
CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li
deien Ulisses.
POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com
és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?
LLUCIÀ, Diàlegs marins 2

• Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?
Aquest text fa referència a la odisea en el moment en que Ulises aconsegeix escapar i deix cec al ciclop i ell li ho explica a posido.
Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix? La odisea s'atribueix a Homer

• Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià.

Ulises fa cap en una illa i entra dins una cova. Llavors descobreixen que la cova es la casa d'un ciclop i ell es menja alguns dels seus homes Ulises amb intel•lgència li diu que el seu nom es ningu i li dona vi perque s'adormi.Quan el ciclop s'adorm agafen un tronc i li posen foc a la punta. Tot seguit li claven al ull i el deixen cec. El ciclo tot enfadat intenta atrapar-los però Ulises i els homes que queden s'amaguen sota unes ovelles i i aconsegueixen marxar.

• Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent?
Perquè Ulisses actua de manera llesta i aprofita quan el ciclop dorm per a atacar-ho i  quan marxa és quan li diu el seu verdader nom .

.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 TEXTO 3º


En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar
l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha
conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar.
És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts
iguals.
J.-P. VERNANT, L’univers, els déus, els homes
• Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris? Atenea , Afrodita i Hera
• Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text? Te que decidir quina deesa és la más bella de les tres perquè es quedi la poma daurada.
• Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències? Tria a Afrodita i ella li havia promes la més bella esposa, però Afrodita fa que Helena (l'esposa del rey d'esparta) s'enamori de Paris. Aquest la rapta i se l'emporata a Troia i provoca així la gerra que narra la Il•liada.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------
TEXT 4
Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.
FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2


• Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix.
Hefest es el fill de Hera, de l'enrebiada que li a agafar quan Zeus va tenir Atenea. És el déu de la divinitat del foc i el déu ferrer i constructor. Per defensar la seva mar, Zeus el va llençar de l'Olimp a la terra i va quedar coix. . Els seus atributs son les tenalles, el martell i l'enclusa.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------


 TEXT 5

HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.
APOL•LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.
HEFEST.- En què et bases per dir això?
APOL•LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,
els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col•locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set
cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb
tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols
de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna
cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes
i condueix els morts.
LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)

• De quina divinitat parlen Apol•lo i Hefest? De qui és fill? Apol•lo és fill de Zeus i d'una nimfa que es deia Leto, era el déu d'una colla de coses; dels ramats, del Sol, el patró de les activitats musicals i poètiques, de l'esport.
I Hefest  diuen que és el fill que va tenir Hera tota sola, de l'enrebiada que li va agafar quan Zeus va tenir Atenesa. És la divinitat del foc u de déu ferrer i constructor.

• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i com apareix representada?
Els atributs d'Apol•lo són la cítara i l'arc.
I els atributs de Hefest són el martell, les tenalles i l'enclusa.

• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història relacionada amb ell.


• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

VIRGILI HORACI I OVIDI

Virgili, Horaci i Ovidi, aquests tres poetes son del segle d'or de la literatura llatina. Tots tres són molt diferents.

Virgili va néixer l'any 70  i va morir l'any 17 d.C, va viure gairebé 60 anys

Horaci és de l'any 65-8a.c

Ovidi  quan Virgili va morir Ovidi tenia 17 anys

La relació que tingueren en el poder va ser; 

Virgili té una relació molt important amb el poder  perquè la eineida és encarregada pel propi August.  Amb l'eneida tracta de justificar el origen diví de la dinastia,  perquè Enes és fill de la deessa Venus.

En canvi Ovidi és espolsat per un delicte polític, perquè va veure despullada a la filla de l'emperador. I l'altre motiu és perquè Carmen, vol dir que va fer una obra a la que l'emperador es va sentir afectat, atacat. 

Mecenes i Agust eren íntims amics, mecenes era el banquer. Horaci va tenir una bona relació amb el poder perquè li va proposar Agust de ser el secretari, però ell no va voler acceptar. 

Virgili horaci poder intim, van disfrutar del poder, en canvi  ovidi va viure el poder amb desgràcia, el van desterrar.

Ovidi és el mes jove de tots i no va tenir relació amb Horaci i Virgili,

Virgili es va integrar al cercle literati de Asini Pilión, que va ser el seu protector, i més tard va conèixer a Mecenes, ministre de Agust. 

Horaci també va pertànyer al cercle de Mecenes.

I Ovidi al cercle de Messala.

Els seus gèneres literaris van ser;

Virgili va escriure poesia èpica i les seves obres van ser, les Bucòliques, l'Eneida i les Geòrgiques. 

Horaci va escriure poesia lírica i les seves obres; les Sàtires i Epodes.

I Ovidi va escriure obres de retòrica, i les seves obres van ser amores, Geroides i Ars Amatoria

VIRGILI HORACI OVIDI

4. Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes
[2 punts]
Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema
següent: El segle d’or de la literatura llatina: Virgili, Horaci i Ovidi. Establiu una comparació
entre aquests tres poetes tenint en compte el segle en què visqueren, la relació que
tingueren amb el poder, el cercle literari al qual pertanyien, el gènere literari que cultivaren,
les obres principals, etc.

EMPÚRIES GREGA I EMPÚRIES ROMANA

EMPÚRIES

Empúries fou una antiga ciutat grega i romana a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est del contemporani municipi de l'Escala, concretament al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom. S'estén des de l'antiga gola del Fluvià (El Riuet) fins a tocar de l'antic braç del Ter que desembocava al nord de la vila de l'Escala platja del Rec del Molí. L'espai és una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya i l'excavació arqueològica de major durada a Catalunya. Actualment, les ruïnes són propietat de la Generalitat de Catalunya i formen part d'un parc arqueològic.


Estructura
El jaciment excavat permet dividir-lo en quatre parts, d'ocupacions successives, situades al voltant d'un port natural: la primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d'Empúries) anomenada pels arqueòlegs Palaiàpolis (ciutat vella); la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Neàpolis (ciutat nova); la ciutat romana, situada damunt la Neàpolis, i restes d'un poblat ibèric dels indigets.
La ciutat estava emmurallada, i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Neàpolis hi ha la plaça o àgora. Només se'n conserva una porta d'accés, entre dues torres. Els carrers eren irregulars. Al costat de la plaça hi havia una Estoa (mercat). Tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Asclepi (Esculapi).
La ciutat romana estava envoltada d'una muralla de formigó de calç encofrat sobre dues fileres de pedres gegantines. Tenia una gran plaça fòrum porticada, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys públics. Fora la muralla hi havia un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Davant la porta de la Neàpolis s'hi bastí un barri d'artesans metal·lúrgics.
Es coneixen diverses necròpolis al voltant de la ciutat.

LA CIUTAT ROMANA D'EMPÚRIES

Els romans arriben a Catalunya a través d'Empòrion, una colònia grega fundada cap al 600 a.C., que els és aliada en la seva lluita contra els cartaginesos. Més endavant, durant el s. II a.C., els romans instal·len un campament militar permanent al costat de la ciutat grega, que conserva la seva independència, amb la finalitat de controlar el port i el territori. D'aquest campament militar en queden restes del pretori al nord del fòrum: murs, paviment, grans cisternes i sitges.

A principis del s. I a.C. el campament militar del costat d'Empòrion es va convertir en una ciutat, poblada per itàlics i independent de la grega. A mitjan segle I a.C. va rebre colons romans veterans de Juli Cèsar i després, en un moment desconegut durant el període que va des de Cèsar fins a August, va ascendir a la categoria de municipium. Paral·lelament les muralles que separaven els dos nuclis urbans, el grec i el romà, van ser enderrocades i un nou tram murari va unir les dues ciutats en una de sola. A partir d'aquell moment el nom de la ciutat unificada va esdevenir plural (Emporiae) i l'antiga polis grega va perdre tota la seva autonomia.

La ciutat d'Empúries va ser projectada ex nouo en gran part seguint els cànons urbanístics de les colònies romanes: a partir de les estructures militars preexistents es va traçar la xarxa de carrers en la usual quadrícula de cardines i decumani. Després es va envoltar de la muralla i tot seguit es va començar a aixecar el fòrum. El Cardo Maximus unia el fòrum i la porta principal del sud, l'única conservada. Tanmateix un element misteriós distorsiona el traçat habitual de les fundacions romanes: un mur separa el recinte emmurallat en dues parts. Segons alguns arqueòlegs, aquest seria en realitat el mur del qual parlen Estrabó i Livi, però no n'hi ha cap certesa.

La muralla, conservada sobretot a la banda sud, es va alçar segons una doble tècnica constructiva:

• La part inferior està feta amb gran blocs poligonals de pedra,
• El cos superior està construïda amb formigó (opus caementicium), a la qual es va donar forma per mitjà d'un encofrat.

El buit de l'interior s'omplia amb materials com terra i pedres.

La muralla meridional de la ciutat romana d'Empúries. En la foto superior el tram corresponent a la porta que dóna al Cardo Maximus. A la dreta de la porta s'hi observa el relleu d'un fal·lus (detall), símbol de protecció. A la foto de la dreta l'extrem del mateix tram murari (S.G.).






 

El fòrum ocupa quatre illes i s'articula en dues parts divides per un decumanus. La banda meridional estava limitada originàriament per una filera de tabernae. El cantó septrentrional estava presidit pel temple, del qual gairebé només es veu el podium i que devia estar dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Darrere seu el fòrum quedava tancat per un pòrtic de doble nau en forma de U amb criptopòrtic (corredor semisubterrani) i precedit per un nimfeu. Probablement les dues parts tenien funcions diferents: la meridional servia per a les activitats comercials i polítiques i la septentrional per a les religioses.

En època d'August el fòrum va ser objecte d'una reforma total, d'acord amb la recent categoria de municipium. L'entrada de les tabernae es va girar cap al carrer, en comptes de mirar cap a dins el fòrum. Es va edificar un nou pòrtic en forma de U a tres bandes de la plaça meridional i, a la del sud, una basílica adjacent d'una sola nau amb tribunal (aedes Augusti) a la capçalera. A l'àrea sacra es van aixecar un templet a cada costat del principal, probablement dedicats al culte imperial. Finalment tot el recinte es va tancar amb tres portes.

Restes del criptopòrtic que envoltava el temple del fòrum (S.G.)

 Al nord del fòrum es troben un mercat i les termes públiques, descobertes l'any 2000 i recentment excavades. Els altres edificis públics coneguts són l'amfiteatre i la palestra, tots dos bastits, el segle I d.C., extramurs però ben a prop de la muralla, a una banda i l'altra de la porta sud. L'amfiteatre emporità era un edifici molt modest en forma d'un òval de 93 x 44 m. En resta la base del podium i dels murs radials que sustentaven les grades, probablement de fusta. La palestra, edifici destinat a practicar activitats físiques, només està testimoniada pel rectangle arrasat del seu pòrtic, que envoltava l'arena. 

  El forn (praefurnium) de les termes.

De l'àmplia extensió que ocupava la zona residencial se n'ha excavat una petita part. Tot i això s'ha calculat que hauria pogut arribar a tenir uns 4000 habitants. A banda d'uns habitatges humils veïns del fòrum, només es coneixen una sèrie de grans domus situades sobre el cardo més oriental de la ciutat. L'estudi de l'evolució de les tres domus excavades il·lustra sobre el terreny l'enriquiment d'algunes famílies. Dues de les domus, les núm. 1 i 2B, es van ampliar en diverses fases a expenses de les cases veïnes. La domus 1 fins i tot va ocupar part del carrer i va saltar l'antiga muralla. Aquesta mansió tenia peristil, jardí (hortus) i, aparentment, banys privats, a més d'una esplèndida decoració, tal com es dedueix dels mosaics conservats, i una vista magnífica.

 Entrada i atri de la domus 1 (S.G.). 

A partir del segle I d.C. Empúries pateix una lenta decadència, com ja evidencia la humilitat dels nous edificis públics com l'amfiteatre i la palestra. Diversos factors poden explicar el aquest procés: la progressiva inutilització del port pels sediments aportats pel Fluvià, els canvis dels fluxos comercials en les rutes marítimes, la importància creixent de ciutats com Tàrraco o Bàrcino i les reformes administratives de Vespasià. Tant la ciutat romana com la Neàpolis es van anar despoblant i finalment la ciutat es va replegar altre cop en el petit promontori de l'actual Sant Martí d'Empúries, la primitiva Paleàpolis, que va ser seu episcopal en l'atiguitat tardana i època visigòtica. El nom es mantindria encara amb el comtat medieval d'Empúries i amb la comarca de l'Empordà

LA CIUTAT GREGA D'EMPÚRIES 

La ciutat grega estava dividida en les dues parts: la Paleàpolis i la Neàpolis.

• la Paleàpolis (Palaiá pólis): l'antic illot on els grecs van fundar el seu primer establiment. Avui el poble de Sant Martí d'Empúries, és l'únic indret d'Empúries que ha continuat sempre habitat i, com a conseqüència, es coneix molt poc de l'època grega.
• la Neàpolis: amb aquest nom es coneix actualment la part que en l'antiguitat era en terra ferma, excavada avui dia en la seva major part fins a nivells que van des del segle II a.C. al I d.C. l'època en què ja es trobava en òrbita de Roma. Només alguns llocs s'han descobert restes d'èpoques anteriors, situades a nivells més profunds. N'és el principal exemple el santuari del sud-oest, construït al segle IV a.C. i fins ara considerat sota l'advocació d'Asclepi, déu de la medicina, a partir de la identificació d'una estàtua que s'hi va trobar. A la recent reconsideració del déu representat esdevé molt dubtosa aquesta adscripció a Asclepi. La ciutat es va anar estenent des del nord cap al sud en diverses fases amb un traçat urbanístic irregular adaptat al relleu del terreny. L'àgora, una gran plaça tota envoltada de porxos, era el centre de la vida política i comercial de la ciutat, i la travessava el carrer principal, que recorria la ciutat des de la plaça de la porta sud de la muralla fins al port, al nord. En el període de més prosperitat del segle II a.C. es van realitzar diverses reformes urbanístiques:

  una nova muralla, monumental i defensada amb torres, que ara es pot veure al sud de la ciutat i que va permetre estendre l'àrea de la ciutat cap al sud. un recinte porticat en la terrassa inferior rera aquesta muralla -potser una palestra en el seu origen-, on més endavant es va construir un temple, potser consagrat a Serapis. una reforma del santuari situat a la terrassa més elevada del sud-oest. l'ampliació de l'àgora, soterrant els edificis de la banda est. construcció a la mateixa àgora d'una stoá -un edifici porticat- de dues naus i, probablement, dos pisos. A l'interior s'hi arrecerava una sèrie locals comercials.

Tant l'àgora com el carrer principal allotjaven gran quantitat d'establiments de tota mena (botigues, petits tallers...), que donen fe de l'activa vida comercial d'Empòrion. En destaquen una factoria de salaons i el mercat veí a l'àgora, format per un seguit de locals comercials al voltant d'una cisterna pública. Les cases de la Neàpolis són majoritàriament modestes: són planta baixa, amb dues o tres habitacions i construïdes amb parets de tovots sobre un fonament de pedra. N'hi ha de més riques que tenen mosaics al terra de les cambres principals i algunes, com la gran casa al costat de l'àgora, disposen de peristil. També se'n troben del tipus itàlic (domus). Les diferents classes d'habitatge evidencien la barreja de tradicions culturals i aquitectòniques que van confluir en les darreres fases de la Neàpolis emporitana. Els habitants de la ciutat grega en el seu conjunt, al moment de més gran poblament, devia ser d'uns 1500.

La terrassa superior de l'àrea sagrada (S.G.). 

La terrassa inferior de l'àrea sagrada amb un temple voltat d'un pòrtic (S.G.)

Muralla sud de la Neàpolis, s. II a.C. (S.G.).