martes, 20 de marzo de 2012

CERÀMICA

Fotografía 1 Crátera de campana.

Crátera,  era un atuell destinada a contenir una barreja d'aigua i vi. 






Fotografía 2 stamnos

Stamnos, el seu ús més comú era la conservació del vi.








Fotografía 3 Lécito


Un lecito  és un got grec antic utilitzat per emmagatzemar oli perfumat destinat a cura del cos. Els lecitos són freqüentment utilitzats com a gots funeraris










Fotografía 4 Enócoe

un enócoe  és una gerra de vi que serveix per treure el vi d'una crátera —on ha estat aguado— abans de servir-ho.




Fotografía 5 píxide

Un píxide és un recipient rodó usat per l'església Catòlica i Anglicana per transportar l'hòstia consagrada als malalts o els invàlids.






Fotografía 6 kántharos


Un kantharus era un tipus de ceràmica grega utilitzat per beure.


 




Fotografía 7 cáliz



El calze és el got en el qual el sacerdot cristià consagra el vi en l'eucaristia.



domingo, 18 de marzo de 2012

El disseny bàsic d’una ciutat romana

El disseny bàsic d’una ciutat romana

· Les ciutats romanes van utilitzava el model hipotímic, que partia d'un traçat rectangular i geomètric amb carrers paral·lels i perpendiculars entre si. Cada quadrat formava una poma.
Els carrers de les ciutats romanes estaven pavimentades. A més hi havia voreres per als vianants.
Entre tots els carrers destaquen dues grans avingudes que recorrien de nord a sud i d'est a oest la ciutat. Aquests dos carrers donaven en el centre del rectangle en el fòrum.

· Hi havia una sèrie de ritus per a la fundació de colònies o de les noves ciutats. Quan tenien el lloc escollit, els àugurs investigaven si el territori era adequat. Quan acabaven la investigació, en el centre de la ciutat, es col·locava una caixa amb terra de la ciutat que estava fundant aquella nova ciutat, això significava que es portaven als seus déus.
Després es marcava el perímetre de la ciutat dibuixant un solc per on es construiria la futura muralla. El solc que es feia era sagrat.



· Construccions que asseguraven la seguretat i la defensa de les ciutats eren les Muralles. Els romans van ser els que van perfeccionar els diferents mètodes de defensa mitjançant muralles. A Espanya tenim diferents exemples. Amb la "*Pax Augusta", com és lògic, es van reduir les edificacions de muralles.



· Els romans van construir diferents aqüeductes per donar aigua a les ciutats i els llocs amb industria. Moltes ciutats encara mantenen i utilitzen els antics aqüeductes avui en dia, encara que els canals oberts han estat reemplaçats per canonades.
Els romans van construir molts aqüeductes per servir a qualsevol gran ciutat en el seu imperi, i també moltes ciutats petites. La mateixa ciutat de Roma, tenia la major concentració d'aqüeductes, amb aigua proporcionada per onze aqüeductes construïts en cinc-cents anys. Proporcionaven aigua potable, banys i fonts a la ciutat.









GREC DÉUS OLIMPICS

TEXT 1


Zeus, monarca dels divins, prengué per primera esposa Metis, la més hàbil dels déus i dels homes moridors. Però quan ja estava a punt de parir la dea Atena d'ulls verds, llavors Zeus, ensarronant el seu cor amb arteroses paraules, la va introduir en el seu propi ventre, per consell de Gea i d'Urà estelat. Així li ho aconsellaren, perquè cap dels déus sempre eterns no gaudís —llevat de Zeus— d'honor reial.
HESÍODE, Teogonia 886-893
Quin lloc ocupa Zeus entre els déus olímpics? Zeus li va tocar el domini del cel, per tant ocupa el poder suprem
 Com va obtenir el poder?  Va obtenir el poder salvant els germans del seu pare
A qui l’hi va arrabassar? Chronos, que els habia devorat perquè no li prenguessin el tro,però Zeus es va salvar gràcies a la seva mare que ho va amagar i així va poder venjar-se i governar sobre els seus germans.
• Qui va ser esposa de Zeus, després de Metis? L'esposa de Zeus va ser Hera. Amb ella va tenir Ares, Hefest .
Quin fill o fills li va donar? Amb ella va tenir Ares, Hefest. En algunes versions diuen que Hera va tenir els fills tota sola.
• De quina ciutat és protectora la deessa Atena? Quins són els seus símbols i els seus atributs?
Atena és la protectora d'Atenes una de les ciutats gregues mes importants.
Quins són els seus símbols i els seus atributs?
Els seus *simbolos són el raig, l'àguila, el toro i el roure i governa sobre el cel i l'aire.



-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



 TEXT 2

CICLOP: Pare, quins sofriments m’ha fet patir el maleït estranger! Em va emborratxar i després em va deixar cec mentre dormia.
POSIDÓ: Qui va gosar fer-t'ho, això?
CICLOP: Primer s'anomenava Ningú; però quan havia fugit i era lluny del meu abast, va dir que li
deien Ulisses.
POSIDÓ: Ja sé de qui em parles, del d’Ítaca; estava fent el camí de retorn per mar des d'Ílion. I com
és que et va fer això si en realitat no és gaire valent?
LLUCIÀ, Diàlegs marins 2

• Aquest text fa referència a allò que narra una obra de la literatura grega. Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix?
Aquest text fa referència a la odisea en el moment en que Ulises aconsegeix escapar i deix cec al ciclop i ell li ho explica a posido.
Sabeu quina és i a quin autor s’atribueix? La odisea s'atribueix a Homer

• Expliqueu l'episodi del qual tracta aquí Llucià.

Ulises fa cap en una illa i entra dins una cova. Llavors descobreixen que la cova es la casa d'un ciclop i ell es menja alguns dels seus homes Ulises amb intel•lgència li diu que el seu nom es ningu i li dona vi perque s'adormi.Quan el ciclop s'adorm agafen un tronc i li posen foc a la punta. Tot seguit li claven al ull i el deixen cec. El ciclo tot enfadat intenta atrapar-los però Ulises i els homes que queden s'amaguen sota unes ovelles i i aconsegueixen marxar.

• Per què us sembla que Posidó diu d'Ulisses que no és gaire valent?
Perquè Ulisses actua de manera llesta i aprofita quan el ciclop dorm per a atacar-ho i  quan marxa és quan li diu el seu verdader nom .

.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 TEXTO 3º


En el moment que les tres deesses conduïdes per Hermes, a qui Zeus ha encarregat de solucionar
l’afer en nom seu, el visiten, Paris ja ha recuperat el seu lloc en el si de la nissaga reial, però ha
conservat el costum –reminiscència de la seva joventut de pastor– de portar els ramats a pasturar.
És un home del mont Ida. Quan veu arribar Hermes i les tres deesses, s’inquieta i se sorprèn a parts
iguals.
J.-P. VERNANT, L’univers, els déus, els homes
• Quines són aquestes tres deesses que, conduïdes per Hermes, van a trobar Paris? Atenea , Afrodita i Hera
• Qui és Paris i quina qüestió ha de resoldre en aquest moment evocat pel text? Te que decidir quina deesa és la más bella de les tres perquè es quedi la poma daurada.
• Quina decisió pren i quines en seran les conseqüències? Tria a Afrodita i ella li havia promes la més bella esposa, però Afrodita fa que Helena (l'esposa del rey d'esparta) s'enamori de Paris. Aquest la rapta i se l'emporata a Troia i provoca així la gerra que narra la Il•liada.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------
TEXT 4
Ara mira el quadre una altra vegada: segueix Homer en tot. Heus aquí la ciutat a dalt de tot, i aquests són els merlets de Troia, i la gran plana, tan ampla per contenir tota la força de l’Àsia avançant cap a Europa; aquest és el foc immens que envaeix la plana i fa sortir el riu de mare, arrossegant tots els arbres. Tanmateix, Hefest, embolcallat en foc, es llança a l’aigua, el riu s’estremeix de dolor i suplica, amb forma humana, a Hefest. Ni Escamandre està dibuixat amb la cabellera llarga –perquè el foc l’hi ha cremat–, ni Hefest va coix, ja que se’l veu en plena carrera.
FILÒSTRAT, Descripcions de quadres 1.1.2


• Qui és Hefest? Enumereu els seus atributs, de qui era fill i per quina raó era coix.
Hefest es el fill de Hera, de l'enrebiada que li a agafar quan Zeus va tenir Atenea. És el déu de la divinitat del foc i el déu ferrer i constructor. Per defensar la seva mar, Zeus el va llençar de l'Olimp a la terra i va quedar coix. . Els seus atributs son les tenalles, el martell i l'enclusa.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------


 TEXT 5

HEFEST.- Segons tu, doncs, es tracta d’un nen extraordinàriament viu.
APOL•LO.- No només això: a hores d’ara és també músic.
HEFEST.- En què et bases per dir això?
APOL•LO.- Amb una tortuga morta que trobà s’ha fet un instrument musical; hi ha ajustat uns braços,
els ha junyit, hi ha fixat unes clavilles, ha col•locat a la part de baix un pontet i l’ha tensat amb set
cordes; amb això, Hefest, entona una melodia tan delicada i tan harmoniosa, que fins i tot jo, amb
tants anys d’experiència com a citarista, li tinc enveja. Maia diu que no para mai al cel, ni tan sols
de nit, sinó que empès per la curiositat, baixa fins a l’Hades, sens dubte per mirar de robar alguna
cosa allí també. Té ales als peus i s’ha fet una vareta de poders màgics, amb la qual guia les ànimes
i condueix els morts.
LLUCIÀ, Diàlegs dels déus, 11 (7)

• De quina divinitat parlen Apol•lo i Hefest? De qui és fill? Apol•lo és fill de Zeus i d'una nimfa que es deia Leto, era el déu d'una colla de coses; dels ramats, del Sol, el patró de les activitats musicals i poètiques, de l'esport.
I Hefest  diuen que és el fill que va tenir Hera tota sola, de l'enrebiada que li va agafar quan Zeus va tenir Atenesa. És la divinitat del foc u de déu ferrer i constructor.

• Quins són els atributs d’aquest déu? Quin és el nom de la «vareta de poders màgics» i com apareix representada?
Els atributs d'Apol•lo són la cítara i l'arc.
I els atributs de Hefest són el martell, les tenalles i l'enclusa.

• Quins són els treballs que li estan encomanats a aquest déu? Expliqueu alguna història relacionada amb ell.


• Esmenteu altres personatges mítics relacionats amb la música.

VIRGILI HORACI I OVIDI

Virgili, Horaci i Ovidi, aquests tres poetes son del segle d'or de la literatura llatina. Tots tres són molt diferents.
Virgili va néixer l'any 70  i va morir l'any 17 d.C, va viure gairebé 60 anys
Horaci és de l'any 65-8a.c
Ovidi  quan Virgili va morir Ovidi tenia 17 anys

La relació que tingueren en el poder va ser; 
Virgili té una relació molt important amb el poder  perquè la eineida és encarregada pel propi August.  Amb l'eneida tracta de justificar el origen diví de la dinastia,  perquè Enes és fill de la deessa Venus.
En canvi Ovidi és espolsat per un delicte polític, perquè va veure despullada a la filla de l'emperador. I l'altre motiu és perquè Carmen, vol dir que va fer una obra a la que l'emperador es va sentir afectat, atacat. 
Mecenes i Agust eren íntims amics, mecenes era el banquer. Horaci va tenir una bona relació amb el poder perquè li va proposar Agust de ser el secretari, però ell no va voler acceptar. 
Virgili horaci poder intim, van disfrutar del poder, en canvi  ovidi va viure el poder amb desgràcia, el van desterrar.
Ovidi és el mes jove de tots i no va tenir relació amb Horaci i Virgili,
Virgili es va integrar al cercle literati de Asini Pilión, que va ser el seu protector, i més tard va conèixer a Mecenes, ministre de Agust. 
Horaci també va pertànyer al cercle de Mecenes.
I Ovidi al cercle de Messala.
Els seus gèneres literaris van ser;
Virgili va escriure poesia èpica i les seves obres van ser, les Bucòliques, l'Eneida i les Geòrgiques. 
Horaci va escriure poesia lírica i les seves obres; les Sàtires i Epodes.
I Ovidi va escriure obres de retòrica, i les seves obres van ser amores, Geroides i Ars Amatoria

viernes, 16 de marzo de 2012

VIRGILI HORACI OVIDI

4. Exercici d’exposició d’un tema de literatura o de civilització romanes
[2 punts]
Expliqueu, en quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el tema
següent: El segle d’or de la literatura llatina: Virgili, Horaci i Ovidi. Establiu una comparació
entre aquests tres poetes tenint en compte el segle en què visqueren, la relació que
tingueren amb el poder, el cercle literari al qual pertanyien, el gènere literari que cultivaren,
les obres principals, etc.